LA PREMSA ESPORTIVA I EL FUTUR

La semifinal de la Copa d’Europa de futbol ha arribat al se zenit amb la disputa de l’anada al Santiago Bernabéu i l’adveniment, demà, del partit de tornada. A priori el F.C. Barcelona compta amb un avantatge difícilment superable per l’equip blanc, en plena crisi existencial d’identitat. El que és segur és que ja tenim una campiona clara: la premsa, l’esportiva i la seriosa –a priori-.
En concret m’agradaria parlar del tracte que de l’event n’ha fet la premsa de la capital, tot i que també l’anàlisi del tractament de la semifinal per part de la premsa catalana donaria de si –és un altre tema de reflexió: un diari català importantíssim va obrir amb portada, editorial i les set primeres pàgines d’informació sobre el partit. Destacarem dos moments claus: dies abans del partit amb les declaracions de Guardiola sobre l’encert del linier de la final de Copa i les declaracions de Mourinho al post partit de dimecres passat al Bernabéu. Dies abans del partit, l’entrenador culè va declarar que si l’àrbitre no hagués vist el fora de joc de Pedro, el seu gol no hagués estat anul•lat i el F.C. Barcelona hauria guanyat la Copa. Aquestes declaracions –deixem de banda la resposta de Mourinho i el contraatac de Guardiola posterior- van ocupar a certs diaris madrilenys la portada sencera i les tres primeres pàgines d’informació. Dues línies de declaracions del tècnic de Sampedor van donar treball a cinc o set redactors i un parell d’opinadors, dit d’altra manera. Les suculentes declaracions de l’entrenador blanc, José Mourinho, després del partit de dimecres van ocupar la portada sencera de dos diaris esportius de la capital, tot seguint el reguitzell de perles que deixava l’entrenador portuguès –el seguidisme i amiguisme de certs mitjans amb les fonts pot ser un altre tema interessant de reflexió-. Amb aquests dos esdeveniments, amb aquestes dues declaracions, es van omplir gairebé dos diaris esportius sencers... Ara hom pot arribar a pensar: no són els diaris esportius els encarregats de donar una informació acurada i especialitzada sobre esport? Tot i les peculiaritats de la premsa esportiva, no hem d’oblidar que es tracta de periodisme i que actuacions com aquestes atorguen a la premsa esportiva –madrilenya i catalana- una certa flaire de “groguisme”, i el que és pitjor, de “hooliganisme” cada cop més preocupant. Un esdeveniment esportiu de tanta qualitat, com és una semifinal de la millor competició de clubs de futbol del món, amb possiblement dos dels tres millors equips del món, no pot estar reflexat a la premsa escrita –no parlem de les televisions, que també tenen part de culpa- d’aquesta manera tan barroera i mundana. Quan els nostres néts preguntin sobre aquesta semifinal, sobre el Messi i en Josep Guardiola, i sobre la rivalitat del Reial Madrid –extrapolem el nostre cas: nosaltre mateixos hem preguntat a pares i avis sobre en Kubala, en Di Stéfano, en Luís Suárez, etc-, què els hi podrem dir? Els hi donarem un diari de l’època? Quin llegat –esportiu en aquest cas- estem deixant als qui vindran en un futur? En qualsevol cas, un de negatiu.