La posició dels diaris internacionals respecte al conflicte libi ha tingut dues vessants. La primera és de suport i justificació de les accions del govern del seus respectius països. La segona té forta càrrega bel·ligerant envers el règim de Gaddafi i un cert biaix crític amb l’actuació del seu respectiu govern. Molt sovint respon a raons ideològiques internes de cadascun dels països.
Sigui com sigui, les reaccions d’aquests mitjans han estat tardanes i oportunistes, al igual que va succeir amb les revoltes tunisenca i egípcia. Tots parlen de fi de la tirania i de l’anomenada “primavera àrab”, i de les ànsies de llibertat d’aquests pobles. No recorden, però, que aquests dirigents han governat durant anys i han signat tractats amb líders europeus mentre duien a terme la seva tasca tirànica. Ben Alí, Mubarak o Gaddafi no s’han tornat malvats d’un any cap a l’altre. Han estat dècades fent el mateix davant la passivitat d’un Occident interessat i d’un premsa complaent amb els seus dirigents.
Tot i que hi ha hagut mitjans crítics amb el seus respectius govern, molt sovint demanant més duresa, tot respon a l’oportunisme del moment i a un cert seguidisme polític. Res del que no estiguem acostumats.
No hay comentarios:
Publicar un comentario