LA MARE DE TOTES LES BATALLES

Així la van anomenar els periodistes. La cursa electoral per la presidència de la Junta de Castella-la-Manxa era un dels punts calents de les eleccions autonòmiques, allà on es veuria si el Partit Socialista aguantaria l’embranzida popular que s’atalaiava en l’horitzó del 22M. I així ha estat: el Partit Popular ha aconseguit un dels tradicionals feus socialistes.

Els dos candidats gaudien d’una certa aurèola de “mina d’or” davant els mitjans: l’un era el baró socialista més crític amb Zapatero; l’altra era la secretaria general i número 2 del PP, el “gos de presa” de Rajoy. Tot i el tractament mediàtic que se li ha donat a les eleccions manxegues, sembla que el sobrenom de “la mare de totes les batalles” li queda gran. Hauria canviat res si el PSOE hagués guanyat allà?

D’haver-se produït, els socialistes haurien venut la victòria –pírrica- com a un èxit. Però res a la resta de l’Estat hagués canviat substancialment: amb capitals com Barcelona i Sevilla, i comunitats com Astúries, Balears o Extremadura perdudes, la victòria a La-Manxa hagués estat una anècdota. Deixant de banda la proclivitat dels mtijans a treure suc de qualsevol esdeveniment o aspecte –i més parlant d’unes eleccions molt renyides-, fins a quin punt és adequat o professional crear grans espectatives del que després queda com a una victòria més del PP? Tot i el poc avantatge –només d’un escó-, ja des de ben d’hora es donava la comunitat gairebé per perduda.

Ara sortiran estudis, comentaris i reflexions sobre les claus de la derrota socialista –s’apunta a Guadalajara com la província artífex de la victòria de De Cospedal. Això si, algunes de les perles dels candidats sempre quedaran en la memòria de tots –o no: des de la comparació que va fer de si mateix Barreda amb el jugador del F.C. Barcelona, Andrés Iniesta, al ser aquest futbolista l’anotador del gol que va donar a la pròrroga el primer Mundial de futbol a la selecció espanyola davant la “lenyera” Holanda –en referència als comentaris de De Cospedal-, al “Roma no paga traidores” de la popular –en referència a Barreda-, els candidats han anat atiant el debat electoral i mediàtic. Els mitjans estan en deute amb Barreda i De Cospedal.

Clixé periodístic o veritat absoluta? La veracitat d’algunes d’aquestes frases emprades pels professionals del periodisme avui dia –tot i que molts d’ells politòlegs d’origen- queda sovint en entredit al veure els resultats. Per recordar sentències d’aquest tipus, i seguint la temàtica bèl·lica, recordarem la famosa “batalla per Kabul” i la “batalla final per Bagdag” a nivell internacional: ni a l’una ni a l’altre es va produir cap enfrontament seriós, ni van ser batalles decisives de les intervencions americanes.

Al final, aquesta gran batalla en plena “Meseta Central” ha estat guanyada pel PP. Però els clixés continuen apareixent a escena, influenciant moltes vegades els propis polítics –recordem Felip Puig emulant el seu alter ego polonès amb un bat de beisbol a les mans en un mítin. Ara ja no tenim “baró”. Tenim “baronessa”.